Si us heu llegit l'apunt del civisme entendreu el perquè d'aquest títol.
Diumenge, 07:45 hores, estació de metro Sants Estació. Entrem al vagó. Fa una pudor d'alcohol (i no de cremar precisament) que tomba d'esquena; els peus s'enganxen a terra a cada pas i deixen anar un soroll com nyec, nyec. Aneu a saber quants diferents líquids deuen haver estat abocats en el transcurs de la nit.
I jo em pregunto: Qui no ha agafat una borratxera d'aquelles que perds el món de vista? Sí, segur que molts no l'heu agafada mai, però d'altres segur que sí. Ara bé, d'això a que cada cap de setmana (el fet que us explico avui l'he constatat en més ocasions) al metro sembli que s'hi hagin destil·lat litres i litres de licor i que n'hagi anat a parar més a fora que a dintre (tot per terra), hi ha una certa distància. És necesari arribar a aquest extrem per a gaudir d'unes hores de lleure? Potser sí que em faig gran, o potser n'he estat sempre, ja que mai no he tingut necessitat d'excedir-me d'aquesta manera dissabte rera dissabte.
De tota manera, cadascú que faci el que li sembli, però a casa seva; no cal que els altres haguem de patir els seus excessos. Malgrat tot, nosaltres hem anat a la nostra bola (com es diu ara) i ens ho hem passat la mar de bé: Collserola és preciós.
http://www.fontscollserola.com/
Diumenge, 07:45 hores, estació de metro Sants Estació. Entrem al vagó. Fa una pudor d'alcohol (i no de cremar precisament) que tomba d'esquena; els peus s'enganxen a terra a cada pas i deixen anar un soroll com nyec, nyec. Aneu a saber quants diferents líquids deuen haver estat abocats en el transcurs de la nit.
I jo em pregunto: Qui no ha agafat una borratxera d'aquelles que perds el món de vista? Sí, segur que molts no l'heu agafada mai, però d'altres segur que sí. Ara bé, d'això a que cada cap de setmana (el fet que us explico avui l'he constatat en més ocasions) al metro sembli que s'hi hagin destil·lat litres i litres de licor i que n'hagi anat a parar més a fora que a dintre (tot per terra), hi ha una certa distància. És necesari arribar a aquest extrem per a gaudir d'unes hores de lleure? Potser sí que em faig gran, o potser n'he estat sempre, ja que mai no he tingut necessitat d'excedir-me d'aquesta manera dissabte rera dissabte.
De tota manera, cadascú que faci el que li sembli, però a casa seva; no cal que els altres haguem de patir els seus excessos. Malgrat tot, nosaltres hem anat a la nostra bola (com es diu ara) i ens ho hem passat la mar de bé: Collserola és preciós.
http://www.fontscollserola.com/
1 comentari:
Estela tens molta raó, moltes vegades agafo el metro els dissabtes de matinada i també em dono compte d'aquesta desagradable situació.
Publica un comentari a l'entrada