Així som els humans

Suposo que les imatges parlen per elles mateixes.

Dia 24 de maig de 2009. Som al pantà de Sau. Aquest cap de setmana hem fet la sortida de pares del cau. Aquest matí estava prevista una petita excursioneta fins al pantà de Sau, a la riba del qual es faria la reunió amb els caps i després dinariem. Donat que no ens hem pogut quedar a dinar on teniem previst, per circumstàncies que no vénen al cas, hem anat un xic més enllà, on ens han dit que hi havia una mica de platgeta i podriem estar bé. La platgeta en qüestió és aquest paratge desolador i depriment.

Què ho fa que els humans anem deixant aquest rastre per allà on passem? És perquè el nostre olfacte és incapaç de seguir un rastre olorós, com tants altres mamífers? Som tan prepotents que hem de deixar constància de que hem estat a tal o tal altre lloc?

El problema gros de tot això és que els qui embruten són els adults que se suposa que han de donar exemple als infants, futur de la nostra societat. Si no comencem per educar als educadors, no arribarem enlloc de profit. Com volem que algú aprengui a separar les deixalles segons les seves característiques (paper, vidre, plàstic, orgànic) si ni tan sols sap que són deixalles, que no són guarniments de la natura?

Preu per preu, sabates grosses...

Al barri de Les Corts estan arranjant el carrer Emèrita Augusta. A la cantonada amb l'Avinguda Madrid hi han posat un rètol anunciant les obres.

Calia un rètol d'aquestes dimensions?

Si és que som desmesurats en tot. I, algú es va adonar de que la part escrita del rètol quedava tapada quasi per complet per l'arbre que hi ha al davant?

Ah, bé, des d'aquesta perspectiva es veu millor...

Aquestes fotos van ser fetes el dia 18 de novembre de 2008, quan encara hi havia fulles a l'arbre. A dia d'avui, l'arbre és pelat i permet veure més part de lletres.
Sembla que en aquest país fem les coses sense pensar. Ara toca així i tan li fa si és escaient o no... toca i prou.
Fa un parell o tres d'anys que van asfaltar el carrer on treballo i van eixamplar les voreres. Van deixar una via d'aparcament i una de circulació. El carrer fa una corva i la van deixar tan estreta que l'autobús tocava la vorera i fins i tot hi havia de pujar. Van haver de treure la pedra del canto i canviar-la per una altra d'esviaixada, que permetés més espai per als vehicles pesants. Tot i que s'havia advertit de que això passaria al cap d'obra i als enginyers... No n'aprendrem mai.