dimecres, 18 de juny del 2008

L'altra cara de la moneda.

Si us heu llegit l'apunt del civisme entendreu el perquè d'aquest títol.
Diumenge, 07:45 hores, estació de metro Sants Estació. Entrem al vagó. Fa una pudor d'alcohol (i no de cremar precisament) que tomba d'esquena; els peus s'enganxen a terra a cada pas i deixen anar un soroll com nyec, nyec. Aneu a saber quants diferents líquids deuen haver estat abocats en el transcurs de la nit.
I jo em pregunto: Qui no ha agafat una borratxera d'aquelles que perds el món de vista? Sí, segur que molts no l'heu agafada mai, però d'altres segur que sí. Ara bé, d'això a que cada cap de setmana (el fet que us explico avui l'he constatat en més ocasions) al metro sembli que s'hi hagin destil·lat litres i litres de licor i que n'hagi anat a parar més a fora que a dintre (tot per terra), hi ha una certa distància. És necesari arribar a aquest extrem per a gaudir d'unes hores de lleure? Potser sí que em faig gran, o potser n'he estat sempre, ja que mai no he tingut necessitat d'excedir-me d'aquesta manera dissabte rera dissabte.
De tota manera, cadascú que faci el que li sembli, però a casa seva; no cal que els altres haguem de patir els seus excessos. Malgrat tot, nosaltres hem anat a la nostra bola (com es diu ara) i ens ho hem passat la mar de bé: Collserola és preciós.


http://www.fontscollserola.com/

Torna el civisme?

Diumenge, 14:45 hores, estació de metro Sants Estació. Sortim del vagó i ens dirigim cap a les escales; hi ha cua per accedir a les escales mecàniques; com que veig que el meu amic fa intenció d'anar-hi, li pregunto: "Per aquí o per aquí?", tot assenyalant les escales mecàniques en el primer "aquí" i les d'obra en el segon "aquí". Convençuda que em diria que per les d'obra, em contesta que per les mecàniques. Penso: "bé, relaxarem les cames després de l'excursió que acabem de fer. Contra tot pronòstic, em trobo que tota la llargada de les escales mecàniques es composa d'una filera de persones ben arrenglerades a la dreta i un passadís net i diàfan a l'esquerra. Pugem les escales d'una tirada. Arribem a un segon tram d'escales mecàniques: Exactament la mateixa situació. Tercer i darrer tram: menys gent però ubicada exactament igual. No ens ho podem creure. Feia anys que no veia cosa semblant; al metro, als grans magatzems, o sigui on sigui que hi hagi escales mecàniques sempre hi ha algú entorpint el pas. Sí, ja sé que em direu: "doncs vés per les d'obra". Al metro les tens al costat de les mecàniques i és fàcil dedicir per unes o altres però en uns grans magatzems has de recórrer tota la planta per anar-les a trobar. També us diré que, de vegades, les escales d'obra del metro són un batibull de gent pujant i baixant per la dreta i per l'esquerra, de manera que tampoc és un exemple de civisme. Què hi farem!!