Suposo que les imatges parlen per elles mateixes.
Dia 24 de maig de 2009. Som al pantà de Sau. Aquest cap de setmana hem fet la sortida de pares del cau. Aquest matí estava prevista una petita excursioneta fins al pantà de Sau, a la riba del qual es faria la reunió amb els caps i després dinariem. Donat que no ens hem pogut quedar a dinar on teniem previst, per circumstàncies que no vénen al cas, hem anat un xic més enllà, on ens han dit que hi havia una mica de platgeta i podriem estar bé. La platgeta en qüestió és aquest paratge desolador i depriment.
Què ho fa que els humans anem deixant aquest rastre per allà on passem? És perquè el nostre olfacte és incapaç de seguir un rastre olorós, com tants altres mamífers? Som tan prepotents que hem de deixar constància de que hem estat a tal o tal altre lloc?
El problema gros de tot això és que els qui embruten són els adults que se suposa que han de donar exemple als infants, futur de la nostra societat. Si no comencem per educar als educadors, no arribarem enlloc de profit. Com volem que algú aprengui a separar les deixalles segons les seves característiques (paper, vidre, plàstic, orgànic) si ni tan sols sap que són deixalles, que no són guarniments de la natura?
1 comentari:
Hola Estela.
Em fa gràcia llegir els teus comentaris i no pas per que, si més no en aquest cas, siguin graciosos..en el contingut, no pas en la forma. La veritat és que , com tu ben dius, les imatges parlen per si soles. el fet és que el cap de setmana passat, varen ser allí mateix, no en el mateix lloc de la foto, però sí, al pantà de Sau, i tot i que ens va caure una forta granissada, va ser una excursió molt maca. la vista des de el parador, és ESPECTACULAR!!!Tant sols es veia la punteta del campanar al mig de la gran immensitat del pantà...ple com mai!!!.
Molt besets i apa, segueix dient-ne de les teues...que les " dius ben dites"!!!!
Publica un comentari a l'entrada