De vegades no saps què et passa, gaudeixes de la natura que t'envolta però no acabes de saber ben bé què és el que et manca. Ha arribat el moment de fer un gir, de canviar d'aires. Durant un dies hem canviat la nostra Mediterrània per uns Pirineus verds i humits, curulls d'una altra mena d'oxigen, que t'embriaga i et permet caminar hores i hores, pujant i baixant, salvant desnivells continuament, grimpant, menjant-te quilòmetres com si res i anar a jóc amb aquell regust que et fa sentir bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada