divendres, 19 d’agost del 2011

sentir vs escoltar

Ja fa bastants anys, de tant en tant en alguna conversa en castellà sortia un "no te escucho bien", quan en realitat el que es volia dir era "no te oigo bien"; aquella persona ja tenia, ja, la voluntat d'escoltar però no arribava a sentir res per molt que s'hi esforçava. Per tant, no sentia però sí que escoltava.
La cosa cada vegada és més preocupant. Fa un o dos anys vaig començar a constatar que aquest fet es donava molt més sovint i des de fa uns mesos, m'he adonat que a alguns catalans també els passa; de fet, fa bastants mesos que només trobo gent maleducada que no escolta, no sé si hi sent, però el que és segur és que no escolta. Ja no trobo ningú que no hi senti, ni en català ni en castellà. Veus algú que parla per telèfon i de sobte sents "no t'escolto" i penses: doncs penja i no li facis perdre el temps si no el vols escoltar; però, es clar, el que aquesta persona volia dir és que no l'està sentint. També m'he trobat amb algú que està fent proves de so per a alguna conferència i ben eixerit agafa el micròfon i etziba un "s'escolta?" i jo que entre dents contesto "d'escoltar s'escolta, si més no jo t'escolto, però no se sent gaire bé".
Em sembla que hem pedut un verb; algú m'ajuda a cercar-lo?

O2 (oxigen)









De vegades no saps què et passa, gaudeixes de la natura que t'envolta però no acabes de saber ben bé què és el que et manca. Ha arribat el moment de fer un gir, de canviar d'aires. Durant un dies hem canviat la nostra Mediterrània per uns Pirineus verds i humits, curulls d'una altra mena d'oxigen, que t'embriaga i et permet caminar hores i hores, pujant i baixant, salvant desnivells continuament, grimpant, menjant-te quilòmetres com si res i anar a jóc amb aquell regust que et fa sentir bé.