dissabte, 4 de setembre de 2010

Avui ens hem retrobat

Feia molts anys que no ens veiem, de fet, amb la majoria no haviem coincidit en el temps, però si en el lloc: "Cal Cucut", a La Llacuna.

Corrien els anys seixanta quan els meus pares varen decidir fer vacances en una masia, això que ara s'anomena "turisme rural". Doncs sí, els senyors Garcia en varen ser uns precursors; molt avançats al seu temps van saber oferir un espai, una convivència, un esperit de col•laboració i una bondat que, varen deixar emprempta en tots aquells que vam passar per aquell indret.

Fa un parell d'anys em va començar a venir al cap el nom de la casa i el poble; era com un corcó que, de tant en tant, m'anava assetjant. Vaig decidir anar-hi. Recordava la Gemma, filla dels senyors Garcia; aniria a la casa i demanaria per ella, i a veure què passava. Però, on era la casa? Als afores de La Llacuna, sí, però jo hi havia estat quan tenia 6 i 7 anys; impossible saber-hi arribar. INTERNET!!! Vaig buscar a la xarxa, però la casa ja no funcionava com a turisme rural i no la vaig trobar; vaig escriure a una adreça de correu-e de la web de turisme de La Llacuna i no me'n van saber dir res; només em van informar de les cases disponibles... Següent pas: telefonar a l'Ajuntament de La Llacuna. Em van informar, amb pèls i senyals, de l'actual situació de la casa, que hi vivia la Gemma i com arribar-hi. M'ho vaig repensar: Com podia presentar-me en una casa dient que de petita havia fet vacances allà i que si això i que si allò? Ho vaig fer; hi vaig anar. M'acompanyava la fotocòpia d'unes fotos de l'any 1964; la Gemma hi sortia; jo també. Em vaig presentar i la Gemma es va recordar de mi. Vàrem xerrar una estona però ella i el seu marit, en Sebastià, havien de marxar. Al cap de poc temps, ens vam tornar a veure i ens vam posar una mica al dia de les nostres vides. Em va explicar que un xicot havia fet el mateix que jo, presentar-se d'improvís, i que, temps després havien organitzat una trobada. Va comentar que estaria bé organitzar-ne una altra.

Avui ha estat el dia. És bonic veure com les coses bones et deixen una marca positiva. Tots teniem un bon record dels dies de la nostra infantesa passats a Cal Cucut. Fa pocs dies, la Sra. Garcia, la mare de la Gemma, va complir 90 anys i ho hem celebrat. Malauradament, hi faltava el pare Garcia. Tothom ha anat recordant coses d'aquells dies, a què jugàvem, els banys a la bassa, com feien cadena de galledes per omplir els dipòsits amb l'aigua del pou.


Abans de dinar hem anat al Castell de Vilademàger; hi ha una vista magnífica. A la tarda hem fet una passejada fins al Pla Novell; ens hem assegut sota els arbres, com en un petit paradís.

De vegades, s'han de seguir els impulsos...

Cap comentari: