LA CURSA

Em fa mal el cul, bé… els glutis. Sembla que així queda més fi, oi? I com que està escrit en un lloc públic, tot i que no sé si ho llegeix gaire públic… hehehe. Doncs sí, l’edat i la química no perdonen. Sóc capaç de córrer 10 quilòmetres, això sí, en poc menys… molt poc menys d’una hora; i després ve allò del cruiximent. I a sobre, corre 6 quilòmetres sense aconseguir treure’t el flat de sobre. Si és que quan agafa… agafa. Però, i la gratificació final? Una beguda isotònica, una ampolla d’aigua mineral –de 33 cl, no fos cas que ens ofeguéssim- i un exemplar d'un diari esportiu. I no penseu que ho regalen, eh? Que la inscripcció costa els seus dinerons. Ah, m’oblidava, la samarreta de marca, també te la donen. I enguany van incloure amb la samarreta una memòria USB d’un GB amb cosetes gravades. Bé, tornem a la gratificació final: per a mi no hi ha millor gratificació que haver pogut participar i arribar en bot estat, que veient com m’anaven les polsacions, no ho tenia massa clar això del bon estat ;).

L’any passat, una monitora del gimnàs em va preguntar: "¿Te apuntas a la Cursa Bombers?" I no m’ho vaig pensar dues vegades. M’hi vaig apuntar i hi vaig participar. El mes de febrer d’enguany ja estava esperant que obrissin la inscripció. I ja està, a esperar que arribi el febrer del 2009.

http://www.cursabombers.com/